BANGALORE CITY

 

Dia 5

Arribem al migdia després d'haver agafat el vol des de Pangim. Aquí tindrem una trobada familiar amb la resta de la família. En primer lloc, veiem als pares del Soumi i estem amb ells una estona, després coneixem els pares del Sharat i dinem tots plegats amb la Sara, el Sharat i el Kian. 

Temple Iskcon

A la tarda tothom ens aconsella anar al temple Iskcon, perquè està molt a prop de l'hotel. El primer contacte amb la ciutat el vam tenir anant a aquest temple, i va ser curiós. Com que només estava a mitja hora a peu vam intentar arribar-hi caminant. Vam pensar que així podríem copsar el ritme de la ciutat. I realment el vam copsar de seguida, perquè vam constatar que no s'hi podia arribar a peu. A l'Índia caminar pel carrer és difícil per les voreres irregulars, pels ponts que de sobte s'alcen sense deixar lloc al vianants, pel soroll dels cotxes i, en el cas de Bangalore, per la pol·lució que impedeix respirar. Però l'aventura estava servida: un noi ens va invitar a pujar amb ell a un autobús, ens el va pagar i ens va indicar on era la parada de metro que ens convenia. Així vam corroborar que la gent d'aquesta ciutat és molt amable. El metro és modern, encara en construcció, és un metro enlairat i sense conductor, un testimoni més del creixement desmesurat de la ciutat. 

Edificis en construcció

I les sorpreses han seguit quan ens hem trobat descalços enmig d'una filera de gent, saltant de rajola en rajola i repetint Hare Krishna durant mitja hora, sense haver tingut temps de digerir on érem i què hi fèiem. Aquest temple és com una ciutat perquè té tot un món d'atraccions i merchandising per oferir. 

Finalment, per tornar a l'hotel descobrim l'aplicació Uber i els tuk-tuks d'Uber. 

Dia 6

Visita a la ciutat. Vidhana Soudha, el palau legislatiu més gran de l'Índia. Davant mateix es troba Cubbon park, un bon lloc per passejar i gaudir de la tranquil·litat. Estudiants i homes de negoci s'hi refugien, realment val la pena fixar-se en el seus arbres centenaris i gaudir dels jardins ben cuidats. És d'agrair en una ciutat com aquesta. 

Vidhana Soudha

Park Cubbon

Agafem un tuk-tuk al  jardí botànic Lalbagh. Passen una agradable estona visitant els diferents espais. 

Petit cim del jardí botànic

Quan sortim i pretenem negociar amb els tuk-tuks tenim un moment de crisi, perquè tots ens volen portar a llocs on no volem anar i dirigir-nos el dia.  Cridem Uber per anar a la part dels mercats, però cap ens agafa, finalment ho provem amb una nova adreça: MGRoad. Quan ens deixen enmig d'una gran avinguda, sense les botigues promeses i molt de trànsit, no sabem on som. Caminem fins a l'àrea comercial, a l'alçada de St Maria's basílica. Això sí que és el que buscàvem. Carrers són molt animats, ens sorprèn la simbiosi entre religions, una gran mesquita domina gran part del mercat, però no és gens menyspreable l'església de la mateixa cantonada, ni el temple hindú que emmarca l'escena.

Carrer del centre comercial

Temple hinduista i església al fons

Com que ja és mitja tarda i la gana mana, mengem unes samoses literalment al mig del carrer  i cap a casa.

Després de sopar amb la família, fem unes cerveses al bar i juguem a billar.

Dia 7

Fantàstic Palau de Bangalore

Interior del palau del Maharaha Tipu

Avui és el dia de la festa del Kian, serà una celebració especial. Al matí, però, encara tenim temps de visitar el Palau de Bangalore. Per primera vegada sentim a parlar del maharaha Tipu. La seva vida ens interessa i ens transporta a la història de l'Índia. El palau és preciós, està ben conservat i molt ben preparat per a les visites. És molt recomanable. 

Tornem  amb un tuk-tuk que havíem rebutjat el dia anterior i ens fa gràcia retrobar. Però no el conductor sabia el camí i arribem més tard del previst. Hem d'afanyar-nos a preparar-nos per a la festa. 

Després de la festa i d'un bon descans, sortim pels voltants de l'hotel, que està una mica allunyat del centre. Anem al temple hindú que ens ha recomanat la Tara. Passegem pels carrers d'un barri qualsevol de Bangalore. Ens hi trobem bé. Els carrers estan sense asfaltar, hi ha soroll de clàxons sense parar, és difícil caminar-hi, però la senzillesa de les botigues a peu de carrer provoca una sensació de proximitat i tranquil·litat impensable. 

(Escapada del Ferran amb un home a buscar cervesa.)

Dia 8

Marxem cap a l'estació de tren sense haver pogut comprar el bitllet per internet. La família ens surt a acomiadar a la porta de l'hotel: la Lourdes, el Soumi, la Sara, el Sharat, el dr Raj Kumar, la Tara, el pare del Soumi, fins i tot apareix a última hora el Rachid. Estem contents d'aquesta trobada i de formar part d'aquesta família diversa i acollidora. A partir d'ara ens enfrontem a l'índia sense el coixí familiar.

Com aconseguir un bitllet de tren

Quan arribem a l'estació del tren de Bangalore, la guixeta reservada per als turistes, la número 1, està tancada. No ens sorprèn. Fem cua per comprar el bitllet sense saber si ho aconseguirem. A l'Índia la gent no guarda les distàncies ni l'ordre, així que toca fer-se lloc i entendre el difícil i rocambolesc qüestionari que cal omplir per comprar el bitllet. Com ens ha passat fins ara i ens passarà durant tot el viatge, algú ens ajuda i aconseguim el bitllet. És molt i molt barat, com serà el vagó?

El vagó és fantàstic, només hi anem un tibetà, un alemany afincat a Mallorca i nosaltres. Dues hores i arribem a Mysore, la ciutat dels palaus.

Segueix AQUÍ el nostre viatge cap a Mysore.