Després del llarg viatge en avió, hem trobat a l'arribada de Goa la calorosa rebuda de Reena i Aroob. Ens han portat a dinar a una cadena de restaurants Udupi Vegan.
 |
| Feliç arribada a l'Índia |
Després d'instal·lar-nos a la nostra cosa de Goa i d'un breu descans, hem pogut conèixer l'esperada platja de Betalbatim: extensa fins l'infinit, daurada com l'or i emmarcada per les palmeres. L'espectacular posta de sol ha reunit gent d'arreu del món, però sobretot indis per contemplar com el cel i el mar es disputaven diverses tonalitats vermelloses.
 |
| Posta de sol a Betalbatin |
 |
| La tranquil·la platja de Betalbatin |
31 de desembre
Avui hem descobert una tradició de Goa. Per tots els camins i carreteres hem trobat uns ninots de mida natural fets de roba, més o menys aconseguits, uns asseguts en una cadira, altres en una moto, alguns semblaven dormir i altres et seguien amb la mirada. Uns tenien una pilota que es convertia en cara, altres un globus o una bola de plàstic. Invariablement aquests ninots estaven envoltats per grups de nens o joves demanant diners. Hem de confessar que al principi desconfiàvem de l'espectacle. Però aviat la Reena ens n'ha donat l'explicació: aquells ninots representen el vell any que se'n va. A mitjanit el grup de joves que l'ha creat el cremarà i farà una festa amb els diners recollits durant el dia, o amb altres que ells afegeixin...
Una altra sorpresa que ens hem trobat són les misses multitudinàries que es fan per rebre el nou any. Recordem que Goa, antiga colònia portuguesa, és una zona de tradició catòlica. A les 23 hores fins ben entrat el nou any un munt de gent omple les esglésies, als voltants es preparen moltes cadires per donar cabuda a tothom. És impressionant veure tanta gent i tan mudada (els homes amb vestit i corbata i les dones amb els acolorits i brillants vestits indis) rebent el nou any amb serenitat i reflexió.
Però abans de mitjanit... Encara hem pogut assistir al pessebre més gran de la zona. Un pessebre immens, que engloba des de Moisès i els deu manaments fins la crida que Déu fa ara a tots i cada un de nosaltres. És un pessebre fet per la gent de Betalbatim. Cada un dels set "barris“ del poble s'ha encarregat d'unes quantes escenes. Fins i tot es recrea a la vida de Sant Francesc Xavier, que va ser el primer cristià que va arribar a l' Àsia per donar a conèixer la seva religió. Per tenir idea més val veure'n alguna foto.
I per fi... La festa a la platja... amb un bon sopar, els peus a l'oceà índic, molta música dels xiringuitos i molts indis llançant bons desitjos en forma de globus. Un cap d'any diferent i, sense cap mena de dubte, una manera original i feliç de celebrar l'arribada del 2023!
 |
| Cap d'any a la platja de Goa |
1 de desembre
 |
| El 1r dia de l'any en família |
I, per acabar el primer dia de l'any, ens hem banyat de cap a peus a l'oceà índic, seguint la tradició canetenca de la banyada el dia 1 de gener, però aquesta vegada amb l'aigua més calenta.
Pensàvem que el nostre dia s'acabaria a la platja, però de manera accidental s'ha acabat a un restaurant amb música en directe. I, ara sí, per acabar el primer dia de l'any, una espectacular tornada a casa amb moto a la nit, amb totes les cases il·luminades fins l'inimaginable amb llumetes de Nadal de tots els colors i dissenys. Un regal que ens ha fet la zona de Betalbatim pel fet d'haver vingut per Nadal. En aquest cas, les fotografies mai podran reflectir la singularitat d'una nit de tornada a casa pels camins de Goa.
 |
| Il·luminació nadalenca a Goa |
2 de desembre
El nostre propòsit d'avui ha estat visitar Palolem. Per què desplaçar-nos a una hora i vit-i-tres minuts per veure una platja? Doncs perquè és una platja diferent de la de Betalbatim, és una platja en forma de badia i emmarcada per roques. Es considera la platja hippie més coneguda i freqüentada de la zona. Es podria dir que és la Cadaqués de Goa, però, és clar, la diferència entre una i l'altra és tanta com la distancia física que les separa. Palmeres, cottages arran de sorra, aigua calmada, barques de pescadors i, efectivament, roques al final de la badia. Tanmateix cal no obviar la boirina de contaminació que ho tenyia tot.
He dit una hora i vit-i-tres minuts perquè cada un dels minuts de viatge és important. De fet, cada mig minut pots agrair als déus que encara siguis viu i que cap de les múltiples casualitats fatals que es podrien haver produït no n'hagi fructificat cap. Realment les carreteres de l'Índia es regeixen per altres paràmetres i és bona la recomanació de llogar un taxi amb xofer, tot i així al Ferran li agrada l'aventura i hem fet el trajecte amb atenció i una mica de tensió, però sense cap problema.
 |
| Platja de Palolem |
 |
| Caos a la benzinera |
3 de desembre
Després d'agrair a la família Dutta l'atenció i l'amabilitat que han tingut amb nosaltres, ens hem dirigit a Pangim, capital de Goa. El viatge en taxi ha estat una delícia després de la conducció d'ahir. Hem estrenat un gran pont i un tros d'autopista que està obert només des de fa set dies.
L'arribada a l'hotel ha estat d'atac de cor. El taxi no podia parar enlloc i ens ha deixat on ha pogut amb tot de cotxes pitant. El carrer tot aixecat d'obres i totes les botigues del carrer petites, brutes i amb mala fila. Cap edifici maco a la vista. Preguntant hem arribat a unes escales de l'edifici Rebelo. Allà mateix d'on ens ha deixat el taxi. Feia por d'entrar, però finalment, al primer pis, ens esperava l'hotel Dos Rebelos i una habitació ben bonica, neta i amb bona olor. Uf! Sobreviurem!
 |
| Església de la Immaculada Concepció |
Pangim és una ciutat caòtica, bruta, de voreres trencades i constant soroll i contaminació. Ens hem llençat al carrer i hem visitat l'església de la Immaculada Concepció (per fora perquè fa dos mesos que no s'obre). Realment aquest edifici és el punt neuràlgic de la ciutat, amb l'avinguda que té al seu davant com a artèria principal, encara que sigui de poca longitud. Davant mateix de la catedral, en una entranyable casa blava hi ha ubicada una llibreria. Sembla impossible trobar-hi un llibre concret, ja que tots estan apilonats i polsegosos. Tot i així, es respira l'encant dels llibres. L'avantatge de tan desordre són les sorpreses que ens poden assaltar.
 |
| Edifici blau, seu de la llibreria |
Al barri Altinho, hi hem anat buscant unes vistes que no hem trobat. Allà hem pogut fugir del caos en un Cultural Center, on hem vist una exposició i hem pres un suc de pastanaga i poma en un edifici colonial acollidor. Hem vist el Palau de l'Arquebisbe i hem anat a dinar fish thali al Kokni Kanteen, recomanat a la guia.
Amb la intenció de continuar la visita, ens hem arribat fins el consolat. Però, la veritat, ens decep una mica. Així que hem pres la decisió de descansar i agafar una mica d'aire.
4 de desembre
 |
| Sant Cajetan |
 |
| Torre de Sant Agustí |
Per tornar a Pangim hem volgut travessar l'illa Divar. Hi ha un munt de passos de barca d'un cantó a l'altre i és fàcil unir Old Goa amb Pangim per aquest camí. L'illa resulta un lloc tranquil, amb força vegetació i un recull de cases colonials. Al centre hi ha un petit cim, coronat per una església flanquejada per un temple hinduista. Comencem a veure la simbiosi de religions que després, a Karnataka, podrem constatar a cada carrer.
Encara hi ha temps per resseguir tota la costa de Pangim, passant amb la moto pel passeig de mar. Resseguint-lo es poden observar diferents parts: els vaixell-casino, un parc molt animat amb famílies, una platja de palmeres deserta. Tot això fins arribar a Dona Pola Beach, allà on el riu es troba amb el mar.
I més tard, aprofitant la nostra ubicació cèntrica, hem anat de compres i hem preparat el vestuari especialment indi per la resta del viatge.
Segueix AQUÍ el nostre viatge a Bangalore.
