COORG, O KOGALU, TERRA DE CAFÈ

 

Dia 11

A l'autobus

Arribem a Madikeri en un bus de línia des de Mysore. Les tres hores i mitja que ha durat el viatge han estat ben aprofitades. El bus no tenia lloc per a maletes i a cada parada estava més ple, així que poc a poc les maletes i nosaltres hem acabat sent una mateixa cosa i un mateix volum. La revisora de l'autobús semblava més que res una capitana al comandament d'un exèrcit. Quan arribàvem a un poble treia el cap per una finestra i cridava la direcció on anàvem. Avisava amb un xiulet quan podia arrancar el xofer, i distribuïa la gent en els seients i espais buits. Vam ser testimonis de com feia aixecar-se a una noia per poder seure ella. Així, que poca broma amb la revisora.

Hem tingut molta sort de trobar un allotjament amb només dos estudis en una mena de cabana al mig del poble, Gwori Nivas. Tot i ser cèntric ha estat un oasi per a nosaltres, un lloc on el bon gust et reconforta amb el viatge i la vida. 

Gwori Nivas, el nostre raconet a Madikeri

Seguint les recomanacions de  la mestressa de la casa, la Muthu, hem visitat alguns atractius de Madikeri: el Fort, on hi ha un petit museu en una església, el Sunny Side, que ha resultat ser la casa d'un general de l'armada índia que s'ha recuperat fa poc  temps i on vam relaxar-nos gaudint de l'espai. 

El Fort de Madikeri

Selfie al Sunny Side 

Església-museu dins el fort

Finalment, però, no podia faltar el més gran encant de Madikeri, la posta de sol al Raja's Seat. Un parc molt bonic i cuidat, amb diversos nivells, des d'on es pot contemplar la zona més muntanyosa de Karnataka, les muntanyes de Coorg. I on molta gent cada dia va a veure la posta de sol.

Grans vistes del Raja's Seat

Els jardins envolten el Raja's Seat

Al Raja's Seat s'hi congrega molta gent

Sopar al Belli's

Hem sopat en un restaurant als afores de Madikeri, curiosament amb poca clientela, el Belli's. 

Dia 12

Hem tingut dificultats per llogar moto. Ens posen una mica la por al cos per les corbes de la carretera i les pujades i baixades. Així que decidim no allunyar-nos gaire de Madikeri i no anar a veure el Golden Temple. De totes maneres, considerem que no ens sorprendria gaire després d'haver entrat als temples budistes de Katmandú en un altre viatge. 

Raja's tomb

De casualitat, hem trobat la Tomba de Raja. Ens agrada molt l'espai, molt verd, amb palmeres i bona vista. 

Parem pel centre del poble, a la carretera. Fem un cafè, no és que trobem una cafeteria a la manera occidental, no hem trobat aquest tipus de locals en tot el viatge, almenys a Karnataka no existeixen, ni tan sols a Coorg, terra de cafè. Però sí que hem trobat un lloc amb una bona cafetera a l'entrada d'una mena de centre comercial i hem aprofitat. 

Grans de cafè

Cap al migdia ens hem dirigit al Mercara Gold State, la plantació de cafè més famosa a la zona. Carretera bonica, amb bones vistes. La idea és dinar allà i fer la visita guiada als camps de cafè. Ens imaginàvem un lloc glamorós, preparat per embaucar els turistes, però hem trobat un petit cafè sense cap pretensió. Hem dinat un chicken hali i després un senyor que anava abrigat com si fóssim als anys 60 al Pirineu ens ha fet una molt bona explicació sobre varietats de cafè i d'espècies. Molt interessant.  

Passejant per terres de cafè

Aprenent sobre el cafè

De tornada a Madikeri, deixem la moto i anem a visitar el temple hinduista de la població. Hi descobrim unes pintures molt interessants. També és bonic veure com les parets canvien de color amb la posta de sol. 

Temple hinduista al centre de Madikeri

Fem compres per l'excursió de l'endemà. Domino's pizza per sopar i per l'endemà.

Sopem la pizza a casa, amb cervesa i patatetes.

Sant Miquel de Madikeri

Dia 13

Dia dedicat a fer una excursió per la muntanya, en aquesta ocasió ens acompanya un guia, el Kiran, això ens permetrà passar per propietats privades. Per exemple saludem a una família jove que tenen un nen molt petit, li ensenyen la casa que s'estan fent al guia. Tenen una petita porció de terra, on cultiven cafè, l'assequen i el venen. La casa se la construeixen ells mateixos. 

Vegetació pròpia de Coorg

Petits cultivadors de cafè

Al cim del camí

Per les muntanyes de Coorg

Dinem a casa, el dinar que havíem comprat i l'esmorzar que ens ha fet la Muthu.

Dinant l'esmorzar

Descans. Sortida pel poble. Volem comprar tiquets bus, però no ens en sortim. 

Tornem d'hora. Descans i sopar pizza del dia anterior.

Moments de pau

Les vaques integrades a la vida quotidiana

Segueix AQUÍ el viatge a Hampi

MYSORE, LA CIUTAT DELS PALAUS

 Dia 8

Arribada a Mysore, comença una nova aventura

Després del viatge en tren de dues hores des de Bangalore, arribem a Mysore. Tot i que l'hotel està a prop, a 20 minuts a peu de l'estació, agafem un tuk tuk.  Hem triat l'hotel Pai Vista, estratègicament situat davant l'estació d'autobusos i a 5 escassos minuts a peu dels carrers i places centrals de la ciutat. Arribem a l'hotel i marxem a veure el palau de Mysore, un dels més importants de l'Índia després del Taj Mahal. Allà retrobem la història del maharaha Tipu. 

Multitud de gent al palau, és diumenge.

El que també trobem és una multitud de gent inimaginable. No hem tingut en compte que és diumenge, i els diumenges tothom fa turisme intern, amb tota la família. Ja a l'entrada hi ha una manifestació de gent per deixar les sabates, ja que la visita al palau s'ha de fer descalç. Nosaltres ens posem les sandàlies a la motxilla i entrem. Però encara no ho aconseguim, ja que ens intercepta un vigilant i ens fa omplir tot un qüestionari com el que vam omplir per al bitllet de tren: quan vam arribar a l'Índia, quan marxarem, etc. 

Cua per deixar les sabates i accedir al palau

Finalment, quan accedim a l'edifici, poc a poc ens anem acostumant a la gentada i som capaços d'admirar una construcció que es va fer al segle XIX per salvar el patrimoni i la memòria del palau anterior, de fusta, que va desaparèixer sota les flames. Hem de combinar la nostra admiració per la bellesa de les diverses sales del palau amb els selfies que ens demanen gent d'ètnies ben variades. 

Comprant perfums com a casa

Després anem al mercat antic. És bonic el racó de les flors. Els venedors estan asseguts  als taulells preparant rams o garlandes per als temples. Quan ja hem passat una botiga d'encens sentim que ens parlen en castellà, un noi amb cara simpàtica ens crida l'atenció i finalment entrem a la seva botiga i comprem regals per a la família, amics i coneguts que el noi ens recorda que també es mereixen un souvenir. Passem una bona estona comprant olis i encens que fabrica l'oncle d'aquest noi i que presideix la paradeta amb un rètol.

Tornem a l'hotel pels carrers plens de gent i molt animats. Pel carrer hi ha paradetes de tot tipus: de roba, de menjar, de rellotges... de tot el que un es pugui imaginar, i, és clar, molta gent que compra, es mou, es troba.... És diumenge. 

A les 7 en punt tornem a estar al Palau. Un dels avantatges d'haver coincidit a la ciutat en diumenge, és que el palau s'il·lumina. Ens agrada el dibuix que fan les llumetes resseguint l'edifici, la muralla i les diferents portes d'accés.  

El palau convertit en llum.

Encara ens queda temps per anar a un centre comercial i comprar roba adequada per al viatge. Sopem al restaurant indi del quart pis de l'hotel, recomanat a la guia i que simula una jungla i que. precisament, es diu Jungle.

Dia 9

Tenim la intenció de fer un safari, en parlem amb el noi de recepció. El farem l'endemà.

Entrada al poble Srinagananta

Detall del palau de Tipu

Volem anar a Srinagananta. Provem llogar una moto, impossible.  Provem agafar uber, no venen, finalment en ve un i no ens posem d'acord. Uber ens castiga amb una multa de 20 cèntims, ja no el podrem utilitzar la resta del viatge. No tenim cap altra opció: agafem l'autobús cap al poble. Al final resulta la ser una solució fàcil i pràctica.  Caminem fins Tipu's summer Palace i els seus jardins, molt bonics. 

Entrada al palau d'estiu de Tipu

Sala principal del palau de fusta

Impressionant paret amb recreacions d'episodis històrics

Detall decoratiu floral

Els adolescents detecten els bons professors

Agafem un tuk tuk fins al temple jisduista. Temple magnífic, molt antic, amb columnes gruixudes i treballades de pedra, diverses sales. Molt gran i impressionant. A fora molt d'atabalament amb gent que demana o vol vendre alguna cosa.

Entrada al temple. Destaquen els detalls que el coronen.

Vista del temple

Caminem tot el carrer que travessa el poble. No hem dinat i no trobem cap lloc que ens faci gràcia per menjar.  Arribem a la mesquita que està a l'entrada del poble. La mesquita també impressiona, amb el seu color terra i els minarets tan alts. 

Mesquita de Srinagananta

Els carrers de Srinagananta

La visita a Srinagananta ha valgut la pena, hem pogut veure un palau de fusta preciós, un temple hinduista històric amb una arquitectura superba i una mesquita peculiar. També el poble ens ha copsat, ja que no està preparat per a res per als turistes. Després d'estar a dues ciutats grans o relativament grans ens hem acostat una mica més a l'Índia més real. 

Comprant el dinar: dos plàtans

Bus i a casa. Dinem a restaurant de l'hotel de la primera planta, també recomanat a la guia, el Gufha. Aquesta vegada la decoració és d'una cova i els cambrers van disfressats d'espeleòlegs. Imaginació no li falta a aquesta cadena de restauració, tot i així el menjar és bo. 

A la tardà agafem un tuk tuk i ens dirigim a la Chumillundi Hill. Passem la tarda passejant per aquesta muntanya plena de temples i bones vistes, encara que la pol·lució continua enterbolint el paisatge. 

A la Chumillundi Hill

Bona companyia!

Diversitat d'ètnies a l'Índia

Per acabar el dia anem a un bar que té una terrassa al primer pis a prop de la plaça Gandhi. Tot menjant un plat d'arròs i acompanyats d'una llum tènue observem des de la distància el moviment de la ciutat i com, lentament, el carrer es va calmant i les paradetes van desapareixent en forma de carros que es desplacen rodolant cap al seu lloc de descans. El dia s'esvaeix.

10 de gener

Matí al Palau Jaganmohan, convertit en museu. Molt bona visita d'obres d'art. Quan sortim del palau, passegem pels voltants. Hi ha una avinguda amb uns edificis mig enderrocats preciosos que tenen una galeria d'arcades decorades amb moltes sanefes. Davant hi ha paradetes de llibreters, moltes parades per fer fotocòpies, etc. Ens diuen que el lloc de tots aquests establiments és sota les arcades, però ara els han desplaçat uns metres per poder fer obres de restauració. 

Una representació de la deessa Ganesha

Davant del palau Jaganmohan

Zona en procés de rehabilitació

Plaça central, tot gira al voltant d'aquesta plaça

Mysore és una ciutat monumental

A mig matí sortim amb un taxi cap a l'entrada del safari de Bandipur. Allà pugem a un Jeep amb altres turistes i ens endinsem a la selva. Tot plegat resulta una mica decebedor, la vegetació és molt seca i els animals que es deixen veure són pocs. Aquests són els vam poder veure.

Fent broma

Segueix el viatge a Madikeri, la zona cafetera de l'Índia AQUÍ.